SALVADOR ARXÉ CLOSA.
Psicóleg - Psicoterapeuta.
En este Espacio de Psicología, intento exponer curiosidades relacionadas con la psicología del día a día, y temas de contenido social, afectivos y de desarrollo personal.
Poc mes es pot afegir al que diuen els Srs. Alex Rovira Celma i Fernando Trías de Bes, escriptors, economistes i licenciats per ESADE, en la coautoria del seu famós llibre: La Bona Sort.
Parlen de deu regles bàsiques referides a la bona sort: • La bona sort, la genera un mateix • S’ha d’anar a buscar, perquè sola no apareix • No s’aconsegueix si les circumstàncies que ens envolten son les mateixes • Hem de buscar el que ens beneficia tant a nosaltres mateixos com als altres • No esperem a demà, preparem-nos per avui • No ens fixem únicament amb el que és evident. Busquem en els petits detalls que poden ser imprescindibles • Que no ens preocupi tant l’atzar. Necessitem crear circumstàncies • La bona sort no es ven • Hem de tenir paciència, saber esperar i perseverar. Confiem en que arribarà la bona sort • S’ha de donar sortida a les possibles oportunitats. Si les busquem, les trobarem
Aquest decàleg ens porta a poder tenir bona sort. Hi estic molt d’acord.
M’agradaria, amb molta humilitat, afegir un petit comentari respecte a la visió mes psicològica de la bona sort. La sort que tenim o no, ve determinada per coses que podem fer i per multitud de situacions, afortunades o no, que ens influeixen d’una o d’altra manera. Però hem de tenir en compte el gran repta que suposa una actitud positiva per arribar a allò que volem. El estar convençuts i positius ens facilita la possibilitat de triomf, i no necessariament per aconseguir el objectiu previst, sinó per no deixar mai d’intentar-ho. El esforç de seguir sempre endavant, amb confiança en nosaltres mateixos i en el que podem fer i aconseguir, ens dona una aura afavoridora per que puguem optar a la bona sort, i tindrem l’oportunitat de veure fins on podem arribar.
S’atribueix a Homero la següent cita: La sort és com un vestit, molt gran ens cau i molt petit ens estreny”.
Un dia, a una hora, i en una determinada situació qualsevol, ens pot passar el següent: d’una manera sobtada, comencem a sentir com una gran emoció gaire be inexplicable al presenciar un fet concret, se’ns humitegen els ulls, se’ns eixample el cor, i un petit somriure acaba transformant el nostre rostre, degut a la sensació provocada pel que estem presenciant, i ens adonem que estem emocionats i que ens agradaria que el que percebem tingués una major durada. Això és el que podem expressar en una sola paraula, TENDRESA.
No se ben be perquè però molta gent la considera una tonteria, una feblesa que no ens podem permetre, i menys avui en dia tal com van les coses. Jo, crec tot el contrari. Penso que és mes necessària que mai, i quan mes maldades venen, gracies a la tendresa, podem tornar a sentir que no tot és tan disafectiu, trist, pobre o insignificant.
Ens cal rescatar una mica d’il•lusió per emocionar-nos amb petites situacions molt simples, i a la vegada, enormement productives a nivell afectiu.
I curiosament, també penso que no és únicament una qualitat humana. Es dona en els animals constant i contínuament. Ho podem veure en infinitat d’ocasions. Tant sols cal fixar-nos-hi una miqueta i descobrirem una excel•lència vinculada a la tendresa: i és que no te edat, sexe, mida, raça, ni color. Simplement, es te o no es te.
Miquel Català, pseudònim del poeta i professor d’Algemesí Miquel Llàtzer, ens diu en una de les seves poesies:
Si fos una qüestió de preu tes besades no voldria, que me’ls gastaria tots en el que resta del dia. I jo que t’estimo molt, ai, viuria en la pobresa, no és estimat qui vol sinó qui cerca tendresa.
Gaudim dons, sempre que puguem, dels petits i bons moments que ens dona la tendresa. Ens farà molt be a nosaltres i als que ens envolten. Tingueu-ho per ben segur.
A lo largo de la historia de la humanidad, ha existido un modelo predefinido de roles y actitudes más específicas de hombres que de mujeres y viceversa. El hombre era el cazador y su trabajo consistía en mantener a su familia, mientras que era la mujer quién se encargaba de cuidar el hogar y a su prole.
A nivel histórico, parece que el nivel de predominio del poder del hombre sobre la mujer ha sido impuesto y claramente favorable para él. Pero desde hace pocos años, si tenemos en cuenta el origen de la especie humana, las cosas están cambiando y mucho.
La mujer ha empezado a cambiar su rol y a entrar por la puerta grande en todos los sentidos, con lo cual, se ha producido un notable cambio histórico, que hasta ese momento, no hubiera podido ni siquiera imaginarse. Ha demostrado sobradamente su enorme capacidad de adaptación, su deseo de independizarse y sus más que probadas dotes de saber defenderse por sí misma.
Los patrones más clásicos y burlones de que los hombres solamente piensan en sexo y las mujeres en ropa, se están cayendo por su propio peso de forma progresiva. Después de haber hecho una pequeña investigación personal, creo que puede ser interesante tener en cuenta cuales son las diferencias entre ambos sexos, que hoy en día, empiezan a tener una base más científica.
Para Carolina Pérez Dueñas, Dra. en Psicología de la Universidad de Granada, el cerebro del hombre es más pesado y voluminoso, pero las mujeres tienen el cuerpo calloso más grueso (haz de fibras nerviosas que unen los dos hemisferios cerebrales). Parece ser que los hombres tienen una zona hipotalámica (supuestamente la que determina el comportamiento sexual) de tamaño doble a la de las mujeres, lo cual nos lleva a saber que a los hombres les importa más el atractivo físico y la cantidad de sexo que pueden tener, y a las mujeres el cariño y la estabilidad que tengan con su pareja (prefieren más calidad en su relación).
Simón Baron-Cohen, Dr. y Profesor de Psicología de la Universidad de Cambridge, en su teoría EQ-SQ (cociente de empatización-cociente de sistematización) afirma que los hombres son mejores explorando sistemas y reglas, y las mujeres los superan en la habilidad para identificarse con los sentimientos de otras personas.
Deborah Tannen, Profesora de Lingüística de la Universidad de Georgetown de Washington D.C., cree que los hombres se concentran más en las jerarquías y/o poder, mientras que las mujeres prefieren las relaciones y vínculos socio-afectivos.
Existe también un cierto consenso en valorar que las mujeres son superiores en olfato y tacto. A los hombres les cuesta más distinguir las emociones (tristeza, rechazo, cordialidad, seducción), y ante el estrés, tienden a ser más antisociales y violentos físicamente, mientras que las mujeres son más amigables y buscan más el contacto social-interpersonal. Los hombres sufren más por una infidelidad sexual que las mujeres, pero son ellas las que llevan peor que los hombres las infidelidades emocionales.
Las mujeres toleran mucho mejor el dolor y son menos propensas a los problemas de memoria. Igualmente, suelen preocuparse más y con mayor intensidad que los hombres, y son mucho mejores en conductas no verbales.
Y así podríamos seguir comentando muchos aspectos.
Os dejo 2 links de enlace que creo que pueden interesaros para completar esta aproximación:
1. La del neurólogo Robert Sapolsky
2. La de la Psicóloga Chilena Pilar Sordo (EN VARIOS VÍDEOS CORTOS)
La intuïció, podria definir-se com el coneixement i/o certesa que tenim respecte alguna cosa concreta, que no depenen d’una lògica ni d’un raonament demostrable, però que considerem com una veritat evident per nosaltres, i no podem explicar-la ni sustentar-la amb cap base racional. Pot ser deguda a experiències del passat que tenen certes similituds als fets presents que ens la produeixen, però no podem explicar el perquè tenim aquesta sensació de que ha de ser així. Està mes lligada a impulsos i a reaccions espontànies que no pas a pensaments o a creences preestablertes. Dit d’un altre manera, si imaginéssim un interval, en un extrem hi hauria la intuïció i en l’altre, la raó i la lògica.
Per prendre decisions existeixen dos grans sistemes: la raó i la intuïció, i el nostre estat emocional estarà molt influenciat segons el sistema que utilitzem.
El Mètode SILVA, ideat per el para-psicòleg José Silva, que es basa en estudis per desenvolupar la intuïció, valora que és l’hemisferi dret del cervell el que està relacionat amb la intuïció, però que la gran majoria dels éssers humans utilitzen mes l’hemisferi esquerra, que te a veure amb la raó. Aquest fet afavoreix que siguem mes racionals que intuïtius.
Daniel Kanheman, catedràtic de Psicologia de La Universitat de Princeton, afirma en les seves investigacions que el sistema intuïtiu és molt mes influent del que l’experiència sembla aconsellar. Ens ve a dir que sense intuïció ens costarà tenir el que desitgem, i que gracies a ella, podem millorar de manera significativa les relacions personals, la resistència al estrés, tenir una mes ràpida capacitat d’aprenentatge i a experimentar un estat de pau i relaxació mes intens i de major durada.
Per altre banda, el psicòleg Alemany Gerd Gigerenzer, del Institut Max Plank de Berlín pel desenvolupament humà, afirma que la intuïció és irracional i ens ho mostra a partir del concepte de la “Heurística de Reconeixement”, que per resumir una mica, ve a explicar que en el cas d’escollir entre dos opcions que no coneixem, tindrem mes possibilitat d’èxit decantant-nos per la que mes ens sembli que s’ajusta al nostre gust (sense haver de fer un anàlisis racional), que per la que ens resulti mes lògica després d’intentar raonar l’elecció.
