TRASTORNS ALIMENTARIS: EL CONTINUM ANORÈXIA-BULÍMIA. 2ª PART: BULÍMIA

Comporta atracaments compulsius de forma recorrent. L’ ingesta alimentària és molt superior a la necessària i es fa en un breu interval de temps. L’afectat sent que NO pot controlar aquesta ingesta d’aliments. És per això que, sovint, aquest trastorn s’acompanya d’uns sentiments de culpa, que es tracten de reduir amb actituds controladores variades com: vòmits, laxants, excés d’exercici, diürètics, dejuni, etc. Aquests atracaments es donen, al menys, un parell de cops per setmana en un període no inferior a 3 mesos. També segons el DSM-IV, hi ha 2 subtipus:
1. PURGATIU, si hi ha vòmits regulars i/o utilització de diürètics i laxants.
2. NO PURGATIU, si l’afectat fa dejuni, exercici excessiu però no altres mides mes extremes.

Les estadístiques parlen en general d’una incidència del 0,1 al 2% d’adolescents en possible situació de bulímia (això tenint en compte que el grup de risc mes alt oscil•la en l’ interval d’edat de 10 a 19 anys). Son dades referents a la població específica d’adolescents, en una prevalença de 10 a 1. En població general disminueix a 18 a 1. Segueix sent una malaltia mes freqüent en dones que en homes, i la relació establerta és de aproximadament 33 a 1.

Igual que en l’altre trastorn alimentari, no el passem per alt i recordem que la prevenció a temps, és la millor opció per poder superar-la.

TRASTORNS ALIMENTARIS: EL CONTINUM ANORÈXIA-BULÍMIA. 1ª PART: ANORÈXIA.

Comporta tenir un pes corporal per sota del que caldria en funció de l’alçada i l’edat. Pot haver una pèrdua de pes molt considerable, que en total, no arribi al 85% del pes esperat. Quasi be sempre existeix una por a guanyar pes, probablement degut a l’alteració de la percepció de la figura corporal. Fa molts anys l’anomenaven la malaltia de les 3 “a”: aprimament, amenorrea (absència del cicle menstrual) i apetència cero. Aquestes dades que aporta el DSM-IV, parla de 2 subtipus definits:
1. RESTRICTIVA, no hi ha regularment ni afartament compulsiu ni purgacions.
2. COMPULSIVA-PURGATIVA, es donen els vòmits i l’ utilització de laxants

.
És un malaltia molt greu, ja que l’afectat no te cap consciència del que li està passant, i pot arribar a un extrem de desnutrició alarmant que pot provocar-li fins i tot la mort. L’ incidència de l’ Anorèxia a nivell mundial és 1 / 100.000 (en població post-pubertat i adolescència), passant a 1 / 100 en els Països Occidentals. Els Estats Units tenen una prevalença d’un 0’48% entre els adolescents de 15 a 19 anys (el mes habitual).

Tot i que és una malaltia que afecte mes al sexe femení, s’hauria de tenir en compte que en els últims 5 anys, s’han doblat els casos en referència a població masculina. Les estadístiques expliquen que la mitjana actual és aproximadament de 90% en dones i 10% en homes.

Només una adequada prevenció i una intervenció a temps pot ajudar a superar-la amb certes possibilitats. No ens quedem de braços creuats i no confonguem l’ Anorèxia amb una “mania” d’adolescents, desenvolupada per no menjar massa ja que així es veuen mes atractius. Pot ser un greu error que podem pagar molt car. Veieu-ne exemples esgarrifosos de fins on es pot arribar.