Parlen de deu regles bàsiques referides a la bona sort:
• La bona sort, la genera un mateix
• S’ha d’anar a buscar, perquè sola no apareix
• No s’aconsegueix si les circumstàncies que ens envolten son les mateixes
• Hem de buscar el que ens beneficia tant a nosaltres mateixos com als altres
• No esperem a demà, preparem-nos per avui
• No ens fixem únicament amb el que és evident. Busquem en els petits detalls que poden ser imprescindibles
• Que no ens preocupi tant l’atzar. Necessitem crear circumstàncies
• La bona sort no es ven
• Hem de tenir paciència, saber esperar i perseverar. Confiem en que arribarà la bona sort
• S’ha de donar sortida a les possibles oportunitats. Si les busquem, les trobarem
Aquest decàleg ens porta a poder tenir bona sort. Hi estic molt d’acord.
M’agradaria, amb molta humilitat, afegir un petit comentari respecte a la visió mes psicològica de la bona sort. La sort que tenim o no, ve determinada per coses que podem fer i per multitud de situacions, afortunades o no, que ens influeixen d’una o d’altra manera. Però hem de tenir en compte el gran repta que suposa una actitud positiva per arribar a allò que volem. El estar convençuts i positius ens facilita la possibilitat de triomf, i no necessariament per aconseguir el objectiu previst, sinó per no deixar mai d’intentar-ho. El esforç de seguir sempre endavant, amb confiança en nosaltres mateixos i en el que podem fer i aconseguir, ens dona una aura afavoridora per que puguem optar a la bona sort, i tindrem l’oportunitat de veure fins on podem arribar.
S’atribueix a Homero la següent cita: La sort és com un vestit, molt gran ens cau i molt petit ens estreny”.
