La PNI es la ciència que estudia la
interacció dels processos psíquics, i els Sistemes Nerviós, Endocrino, e Immune
del cos humà.
Un
especialista en aquest tema és el Prof. Dr. Jorge Luis Santiago Gómez, que ens
planteja un primer esquema útil per observar aquesta interrelació:
És
dons una disciplina múltiple en la que s’estudia l’efecte dels aconteixements
psicosocials en el desenvolupament de la salut dels éssers humans.
Ja
sabem que els antecedents a la PNI tenen molt en compte l’efecte
multidisciplinari en el benestar, tal i com demostren la medicina tradicional
xinesa i l’Ayurveda hindú.
La
PNI com a tal, sorgeix en el 1975, dels experiments realitzats pels
nordamericans Robert Ader (Psicòleg) i Nicholas
Cohen (Immunòleg) de la Universitat de Rochester, que varen demostrar que
produint una senyal aversiva a través del Sistema Nerviós, es condicionaven les
respostes del Sistema Immune.
S’ha
arribat a comprovar que les emocions incideixen en les respostes físiques, però
que també passa al inrevés, en sentit del físic al que és emocional.
El
Dr. Paul Ekman, professor de psiquiatria de La universitat de California comenta:
“Sabiem que al experimentar emocions,
ho reflectíem en la nostra cara. Ara hem
descobert que el circuit també és invers, es a dir, que un sent el que mostra
la seva expressió de cara. Si podem riure’ns del dolor, interiorment no
patirem. Si posem cara de tristesa, sentirem el mateix per dintre”.
A partir
de 1980, i amb els avanços realitzats, es parla de la Red PNIE, com a Red sistèmica d’integració Ment-Cos entre: Psiquisme,
Sistema Nerviós, Sistema Immune, Sistema Endocrino i un context d’interrelacions
externes socials, culturals i ecològiques.
El Dr.
J.L. Santiago ens comenta que la
influència dels pensaments i les emocions en la fisiologia del organisme, i el
paper de l’estrès en la salut i la malaltia, es sustenta en l’existència de la Red PNIE.
La modificació d’algun dels
seus components, produirà modificacions a tota la Red, i conseqüentment,
influirà directament en la salut i en la malaltia.
També
ens diu que el component “Psico” és
una finestra d’accés a la Red PNIE, i per ell és possible influir preventiva
i/o terapèuticament mitjançant la modificació d’estils de pensament, emocions, actituds
i creences, conductes resilients (antiestrès), relaxació, meditació,
visualització creativa, i altres tècniques i estratègies complementàries.
Per
acabar, el Dr. J.L. Santiago, ens dona uns exemples clínics de d’integració:
- · Una persona amb baixa autoestima, desig de desaparèixer, i amb alt nivell d’odi, és possible que desenvolupi una malaltia autoimmune
- · Una persona amb càncer amb un gran desig i convenciment de recuperar-se, pot presentar una remissió de la malaltia
- · Una persona infectada amb VIH, amb esperances, actituds positives, que participa en grups d’ajuda social i amb tendència al altruisme, allarga significativament la seva esperança de vida
- · Les persones que s’emocionen per fets positius d’uns respecte als altres, milloren de forma quantitativa la seva immunitat
Sembla
que el futur és una valoració holística i multidisciplinar de tot el que vivim,
sentim, en passa i suposem. No hi ha res que funcioni de forma independent i
sempre es pot anar trobant interrelacions a molt nivells, que fins fa uns anys,
era absolutament inimaginable.
Gràcies
a tots els investigadors que fan possible avançar en aquest univers tant
desconegut encara que definim com el “cos humà”.
