El periodista i físic nord-americà Mark Buchanan, reconegut columnista del “New York Times”, considera que la comunicació és essencial per aconseguir un entorn prou saludable i que es desenvolupa a 2 nivells: el que diem y com ho diem.
Personalment, jo afegiria un tercer nivell, a part del “que” i el “com”, i es el referent a la “interpretació” per part dels altres del que diem. I aquí és on apareixen amb força els matisos i la seva importància.
Que fa que una estructura, un equip, un grup, funcioni o no?.
Hi ha un estudi fet pel MIT (Massachusetts Institute of Technology), per poder trobar, entre d’altres, respostes com:
• Qui diu que a qui?
• Qui es mou, quan, amb quina freqüència i cap a on?
• En quin to de veu es dirigeix A a B?
• Qui està estressat per algun motiu?
Varen observar que les persones que mes parlaven amb els altres i mes e-mails llegien, semblaven mes feliços i productius que els que només es concentraven en una sola cosa.
D’aquí surt el model de les Senyals Subtils, que ens ajuda a organitzar les converses amb els altres, amb qui parlem i amb quina freqüència, i quines son les conseqüències de les nostres conversacions.
