Quan intentem canviar (a saber per que i en molts casos), o be se’ns acaba la força i no ho aconseguim, o be fem un canvi que no és prou bo ni constant per que persisteixi en el futur.
En ocasions, no ens ajuden gaire els altres, que si be ens han animat al principi, acaben darrera nostre sense facilitar altres possibilitats, i tot allò que semblava re conduir-se per fi, torna a ser una rutina que, de nou, ens farà arribar al límit de la exasperació.
No ens deixem portar pel desànim ni per la força de la rutina, tan la nostra com la dels altres. Podem fer mes si ho volem i lluitem per un objectiu necessari. Probablement no podrem aconseguir-ho en el primer intent, però no s’ha de perdre ni l’ànim ni les ganes de continuar, i sempre, sabent que ens aixecarem tantes vegades com calgui.
El desànim i les faltes d’expectatives no haurien d’estar convidades a aquesta festa. Deixem-les dons que es perdin darrera nostra, o com diuen en els llibrets de teatre, que facin “mutis” sortint de l’escenari.
