LA PSICOTERÀPIA

És la feina terapèutica que realitzem amb les persones per tal d’intentar reconduir el seu malestar emocional, millorant una capacitat necessària, o be suggerint estratègies o alternatives per mirar de resoldre el seus problemes. Existeixen moltes possibilitats, diversitat de tècniques, línees de treball i Escoles bàsiques troncals de les quals ens nodrim.

La psicoteràpia és una combinació de ciència, creativitat, intuïció i art. L’experiència en aquest àmbit és inqüestionable, ja que no és pot generalitzar gaire be mai (no hi ha dues persones iguals tot i que tinguin problemes similars). Això és el que fa que aquesta feina sigui especial, intensa, vocacional i única. Treballem amb persones, cara a cara, intercanviant i movent emocions de tot tipus, comunicant-nos, construint i projectant constant i contínuament, sense poder conformar-nos mai a no seguir lluitant per millorar. La confiança i la comunicació son elements a tenir molt presents: sense ells, res no pot funcionar. 

Els psicoterapeutes no son jutges, ni policies, ni capellans. Tenen el seu propi rol i una feina molt determinada, que podria definir-se quasi com una recepta culinària:
• Escoltar molt
• Entendre el que es pugui
• Parlar el just i el suficient
• Suggerir opcions sense imposar-les
• Aconsellar obertament en base al que pot fer la persona que ens consulta
• Acompanyar, respectar i valorar les creences de cada persona
• Evitar generar dependències i admiració en els que ens confien el que els passa

Un terapeuta també és un ser humà i pot equivocar-se, però això no el disculpa ni l’eximeix de la seva responsabilitat de seguir fent el que pugui per la persona que s’ha posat a les seves mans. Mai és fàcil i sempre te la sensació de que podria haver-ho fet abans i/o millor. Fa el possible pel benestar de l’altre, tot i que en ocasions, els resultats no puguin ser els que s’esperava. En te prou amb un petit somriure d’agraïment per continuar amb motivació e il•lusió. La gent se’n adona de tot. La gent, sap el que vol, i nota el que fas. Cuidem-los i fem-ho be. 

De tot cor i amb tot el meu respecte, agraeixo als meus companys la feina que fan i a les persones que confien en nosaltres per intentar millorar. 

Gràcies a tots

L’AMISTAT

“Tota la grandesa d'aquest món no val el que un bon amic”.

L’amistat, és una de les relacions afectives i interpersonals mes comuns de la nostra vida. Ens unim als amics per molts motius: interessos comuns, empatia, satisfacció per compartir, mateix gust per activitats diverses, etc. Però el millor de tot, és que som nosaltres els que escollim els amics. No ens obliga ningú ni res a tenir-los ni a suportar-los, hi son per que volem. Els hi expliquem les nostres coses (somnis, expectatives, desitjos, pors, idees, .....) i els fem partícips de la nostra vida en tots el seus sentits.

És un gran regal tenir un amic verdader, un luxe que no s’ha de desaprofitar mai. I és per això que els hem de cuidar, perquè no els falti res que no volem que ens falti a nosaltres; per que sentin la nostra estima com volem sentir nosaltres l’estima del demés; per acompanyar-los i escoltar-los com volem que facin amb nosaltres.

La verdadera riquesa no la dona els diners ni els fets que expliquem; ve per la gent que ens estima pel que som. Podríem acabar dient que son tant rics com bons amics tenim. Tothom que ho intenta pot acabar sent molt ric. No ens conformem en seguir sent pobres.