“Tota la grandesa d'aquest món no val el que un bon amic”.
L’amistat, és una de les relacions afectives i interpersonals mes comuns de la nostra vida. Ens unim als amics per molts motius: interessos comuns, empatia, satisfacció per compartir, mateix gust per activitats diverses, etc. Però el millor de tot, és que som nosaltres els que escollim els amics. No ens obliga ningú ni res a tenir-los ni a suportar-los, hi son per que volem. Els hi expliquem les nostres coses (somnis, expectatives, desitjos, pors, idees, .....) i els fem partícips de la nostra vida en tots el seus sentits.
És un gran regal tenir un amic verdader, un luxe que no s’ha de desaprofitar mai. I és per això que els hem de cuidar, perquè no els falti res que no volem que ens falti a nosaltres; per que sentin la nostra estima com volem sentir nosaltres l’estima del demés; per acompanyar-los i escoltar-los com volem que facin amb nosaltres.
La verdadera riquesa no la dona els diners ni els fets que expliquem; ve per la gent que ens estima pel que som. Podríem acabar dient que son tant rics com bons amics tenim. Tothom que ho intenta pot acabar sent molt ric. No ens conformem en seguir sent pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada