L’ENVEJA

Tot allò que produeix tristesa o malestar pels èxits dels altres, o be com desig d’allò que no es té, podem definir-ho com enveja. Però jo penso que l’enveja va mes enllà. Crec que no és únicament això el que la defineix, sinó també el fet de que, l’envejós, gaudeix amb el patiment i malestar de l’altre. No en te prou amb tenir o sentir el mateix que l’altre, ha de veure’l malament i perdut per sentir-se satisfet. És un sentiment negatiu, destructiu i altament letal.

L’enveja distorsiona la percepció del que la pateix, facilita l’inventar coses inexistents per desacreditar, mentir, odiar, i viure procurant fer tot el mal que sigui possible. Per mi, és un dels patiments mes grans que podem tenir, i a la vegada, és un gran patiment que pot provocar en els demés.

Desfer-se’n, és molt difícil, i molts cops no som capaços de detectar l’enveja en els altres. Tot i així, soc de l’opinió de no ser mai negatiu per difícil que sigui abordar-la i mirar de solucionar-la per que ens afecti el menys possible. 

Una frase que anima això que comento és:
• “Abans de criticar-me, intenta superar-me. La teva enveja alimenta el meu ego i em fa mes fort” (Boritweeter).

Mirant-t’ho així, penso que la següent il•lustració és molt adient en aquest aspecte.