PSICONEUROINMUNOLOGIA (PNI)

La PNI es la ciència que estudia la interacció dels processos psíquics, i els Sistemes Nerviós, Endocrino, e Immune del cos humà.

Un especialista en aquest tema és el Prof. Dr. Jorge Luis Santiago Gómez, que ens planteja un primer esquema útil per observar aquesta interrelació:

                                   

És dons una disciplina múltiple en la que s’estudia l’efecte dels aconteixements psicosocials en el desenvolupament de la salut dels éssers humans. 

Ja sabem que els antecedents a la PNI tenen molt en compte l’efecte multidisciplinari en el benestar, tal i com demostren la medicina tradicional xinesa i l’Ayurveda hindú.

La PNI com a tal, sorgeix en el 1975, dels experiments realitzats pels nordamericans  Robert Ader (Psicòleg) i Nicholas Cohen (Immunòleg) de la Universitat de Rochester, que varen demostrar que produint una senyal aversiva a través del Sistema Nerviós, es condicionaven les respostes del Sistema Immune.

S’ha arribat a comprovar que les emocions incideixen en les respostes físiques, però que també passa al inrevés, en sentit del físic al que és emocional.

El Dr. Paul Ekman, professor de psiquiatria de La universitat de California  comenta:

“Sabiem que al experimentar emocions, ho reflectíem  en la nostra cara. Ara hem descobert que el circuit també és invers, es a dir, que un sent el que mostra la seva expressió de cara. Si podem riure’ns del dolor, interiorment no patirem. Si posem cara de tristesa, sentirem el mateix per dintre”.  

A partir de 1980, i amb els avanços realitzats, es parla de la Red PNIE, com a Red sistèmica d’integració Ment-Cos entre: Psiquisme, Sistema Nerviós, Sistema Immune, Sistema Endocrino i un context d’interrelacions externes socials, culturals i ecològiques.

                                                           

El Dr. J.L. Santiago  ens comenta que la influència dels pensaments i les emocions en la fisiologia del organisme, i el paper de l’estrès en la salut i la malaltia, es sustenta en l’existència de la Red PNIE. 

La modificació d’algun dels seus components, produirà modificacions a tota la Red, i conseqüentment, influirà directament en la salut i en la malaltia.

També ens diu que el component “Psico” és una finestra d’accés a la Red PNIE, i per ell és possible influir preventiva i/o terapèuticament mitjançant la modificació d’estils de pensament, emocions, actituds i creences, conductes resilients (antiestrès), relaxació, meditació, visualització creativa, i altres tècniques i estratègies complementàries.    

Per acabar, el Dr. J.L. Santiago, ens dona uns exemples clínics de d’integració:

• ·         Una persona amb baixa autoestima, desig de desaparèixer, i amb alt nivell d’odi, és possible que desenvolupi una  malaltia autoimmune
• ·         Una persona amb càncer amb un gran desig i convenciment de recuperar-se, pot presentar una remissió de la malaltia
• ·         Una persona infectada amb VIH, amb esperances, actituds positives, que participa en grups d’ajuda social i amb tendència al altruisme, allarga significativament la seva esperança de vida
• ·         Les persones que s’emocionen per fets positius d’uns respecte als altres, milloren de forma quantitativa la seva immunitat

Sembla que el futur és una valoració holística i multidisciplinar de tot el que vivim, sentim, en passa i suposem. No hi ha res que funcioni de forma independent i sempre es pot anar trobant interrelacions a molt nivells, que fins fa uns anys, era absolutament inimaginable.

Gràcies a tots els investigadors que fan possible avançar en aquest univers tant desconegut encara que definim com el “cos humà”.