TRASTORNS ALIMENTARIS: EL CONTINUM ANORÈXIA-BULÍMIA. 2ª PART: BULÍMIA

Comporta atracaments compulsius de forma recorrent. L’ ingesta alimentària és molt superior a la necessària i es fa en un breu interval de temps. L’afectat sent que NO pot controlar aquesta ingesta d’aliments. És per això que, sovint, aquest trastorn s’acompanya d’uns sentiments de culpa, que es tracten de reduir amb actituds controladores variades com: vòmits, laxants, excés d’exercici, diürètics, dejuni, etc. Aquests atracaments es donen, al menys, un parell de cops per setmana en un període no inferior a 3 mesos. També segons el DSM-IV, hi ha 2 subtipus:
1. PURGATIU, si hi ha vòmits regulars i/o utilització de diürètics i laxants.
2. NO PURGATIU, si l’afectat fa dejuni, exercici excessiu però no altres mides mes extremes.

Les estadístiques parlen en general d’una incidència del 0,1 al 2% d’adolescents en possible situació de bulímia (això tenint en compte que el grup de risc mes alt oscil•la en l’ interval d’edat de 10 a 19 anys). Son dades referents a la població específica d’adolescents, en una prevalença de 10 a 1. En població general disminueix a 18 a 1. Segueix sent una malaltia mes freqüent en dones que en homes, i la relació establerta és de aproximadament 33 a 1.

Igual que en l’altre trastorn alimentari, no el passem per alt i recordem que la prevenció a temps, és la millor opció per poder superar-la.