TRASTORNS ALIMENTARIS: EL CONTINUM ANORÈXIA-BULÍMIA. 1ª PART: ANORÈXIA.

Comporta tenir un pes corporal per sota del que caldria en funció de l’alçada i l’edat. Pot haver una pèrdua de pes molt considerable, que en total, no arribi al 85% del pes esperat. Quasi be sempre existeix una por a guanyar pes, probablement degut a l’alteració de la percepció de la figura corporal. Fa molts anys l’anomenaven la malaltia de les 3 “a”: aprimament, amenorrea (absència del cicle menstrual) i apetència cero. Aquestes dades que aporta el DSM-IV, parla de 2 subtipus definits:
1. RESTRICTIVA, no hi ha regularment ni afartament compulsiu ni purgacions.
2. COMPULSIVA-PURGATIVA, es donen els vòmits i l’ utilització de laxants

.
És un malaltia molt greu, ja que l’afectat no te cap consciència del que li està passant, i pot arribar a un extrem de desnutrició alarmant que pot provocar-li fins i tot la mort. L’ incidència de l’ Anorèxia a nivell mundial és 1 / 100.000 (en població post-pubertat i adolescència), passant a 1 / 100 en els Països Occidentals. Els Estats Units tenen una prevalença d’un 0’48% entre els adolescents de 15 a 19 anys (el mes habitual).

Tot i que és una malaltia que afecte mes al sexe femení, s’hauria de tenir en compte que en els últims 5 anys, s’han doblat els casos en referència a població masculina. Les estadístiques expliquen que la mitjana actual és aproximadament de 90% en dones i 10% en homes.

Només una adequada prevenció i una intervenció a temps pot ajudar a superar-la amb certes possibilitats. No ens quedem de braços creuats i no confonguem l’ Anorèxia amb una “mania” d’adolescents, desenvolupada per no menjar massa ja que així es veuen mes atractius. Pot ser un greu error que podem pagar molt car. Veieu-ne exemples esgarrifosos de fins on es pot arribar.