LA TENDRESA

Un dia, a una hora, i en una determinada situació qualsevol, ens pot passar el següent: d’una manera sobtada, comencem a sentir com una gran emoció gaire be inexplicable al presenciar un fet concret, se’ns humitegen els ulls, se’ns eixample el cor, i un petit somriure acaba transformant el nostre rostre, degut a la sensació provocada pel que estem presenciant, i ens adonem que estem emocionats i que ens agradaria que el que percebem tingués una major durada. Això és el que podem expressar en una sola paraula, TENDRESA.

No se ben be perquè però molta gent la considera una tonteria, una feblesa que no ens podem permetre, i menys avui en dia tal com van les coses. Jo, crec tot el contrari. Penso que és mes necessària que mai, i quan mes maldades venen, gracies a la tendresa, podem tornar a sentir que no tot és tan disafectiu, trist, pobre o insignificant.

Ens cal rescatar una mica d’il•lusió per emocionar-nos amb petites situacions molt simples, i a la vegada, enormement productives a nivell afectiu. 

I curiosament, també penso que no és únicament una qualitat humana. Es dona en els animals constant i contínuament. Ho podem veure en infinitat d’ocasions. Tant sols cal fixar-nos-hi una miqueta i descobrirem una excel•lència vinculada a la tendresa: i és que no te edat, sexe, mida, raça, ni color. Simplement, es te o no es te.

Miquel Català, pseudònim del poeta i professor d’Algemesí Miquel Llàtzer, ens diu en una de les seves poesies: 

Si fos una qüestió de preu tes besades no voldria,
que me’ls gastaria tots en el que resta del dia.
I jo que t’estimo molt, ai, viuria en la pobresa,
no és estimat qui vol sinó qui cerca tendresa.

Gaudim dons, sempre que puguem, dels petits i bons moments que ens dona la tendresa. Ens farà molt be a nosaltres i als que ens envolten. Tingueu-ho per ben segur.