Quan l’estat d’ànim no ens ajuda i tot ho veiem difícil i fosc, solem optar per fer una cosa: abandonar-nos a la nostra sort. Diem que ja estem cansats de lluitar, que no ha servit per res l’esforç fet, que la por és cada dia mes gran, i que la frustració i la ràbia continguda en els nostres pensaments ens ha deixats esgotats.
D’aquesta sensació en dic “la pèrdua del jo motivat”. Això ens bloqueja i ens endinsa cada cop mes en un ostracisme intra e inter-personal. Hem perdut quelcom molt important per seguir vivint amb dignitat emocional, i és la il•lusió per seguir intentant millorar la nostra situació personal.
El problema radica en l’ importància que donem a aconseguir els objectius que ens hem proposat, i no al esforç que realitzem per aconseguir-los (que és el que hauríem de fer). Aquí és on el “Jo Motivat” te una importància capital.
Ens caldria sentir que ja no ens volem esperar mes, que és necessari arriscar-nos i no tenir por, que el que avui son només records d’altres èpoques millors, poden tornar a ser fonts de motivació per continuar endavant, i superar els obstacles que hem alimentat amb la nostra passivitat i la baixa autoestima demostrada per una ambició en vies d’extinció.
No ens conformem mai en deixar-ho com estar per no anar a pitjor, ja que aquesta opció no ens porta a bon port. Arrisquem-nos a fer un canvi, que tot i que no ens doni els millors resultats, ens farà sentir ganes de viure i no únicament de sobreviure.
Per fer un petit resum aplicable al nostre dia a dia:
• Intentem gaudir amb el “que fem” i no amb el “que aconseguim”.
• Canvi implica risc, i no per això és millor quedar-nos igual.
• Cometre errades s’ha d’entendre com un estímul a continuar provant i no viureu com fracàs personal.
• No ens ha de preocupar tant el que ens fan els altres sinó el que deixem de fer per l’actitud dels altres.
