CADENA DE FAVORES

Somos mucho más capaces de hacer un montón de cosas de lo que nos creemos, pero el problema radica en que no dedicamos mucho tiempo a pensar en ello. Nos ocupamos principalmente de lo que nos afecta e influye solamente a nosotros mismos, o como mucho, a nuestro núcleo de personas más allegadas (familiares, amigos). Si pudiéramos percibir con mayor amplitud nuestro entorno en general, es posible que nos diéramos cuenta de lo importante que podría ser nuestra contribución a mejorar la situación que vivimos. Las ayudas suelen ser bidireccionales, las damos y nos llegan, y de este modo, vamos completando el círculo.

Las formas pueden ser distintas pero el contenido ha de ser el mismo: querer hacerlo es lo importante, la forma de hacerlo no es determinante. Se puede comer en el suelo, con las manos, en un plato, con cubiertos, en un restaurante de lujo o en una cabaña precaria, pero hay que comer de todos modos.

Apliquemos este principio en general y es muy probable que obtengamos mejores resultados.

NO DEIXEM MAI DE SER UNA MICA NENS

Segur que alguna vegada ens hem sentit malament quan ens han dit que som com nens, que fem les coses sense pensar, que no tenim seny, que no som prou racionals i que això, la gent gran i assenyada no ho hauria de fer.

Us convido a seguir sent una mica nens, a no haver de pensar-ho tot tant, a no creure en tot allò que no mes és racional i a continuar sentint com podíem fer-ho abans.
Que ens ha passat per oblidar-nos d’una essència amb la que varem néixer?. És una pregunta de difícil resposta. No deixo de pensar-hi. 

Cada dia, me’n adono del important que és mimar i mantenir el nen que fórem, i que un dia va ser el amo absolut de cada un de nosaltres, dels nostres pensaments, de les nostres actituds i respostes. 

Evidentment, ja no soc un nen, però tot i així, no voldria mai deixar de fer coses com aquestas. Mireu.

SIGUES FELIÇ

No és tant difícil intentar ser una mica mes feliç, de debò, no ho és tant. Son moltes petites coses que ens poden ajudar a arribar a un estat personal mes profitós i satisfactori del que vivim, i les tenim al costat en el dia a dia.

Creure en nosaltres mateixos, anar superant els obstacles i continuar sense que el desànim ens freni, buscar sempre les millors opcions en tot allò que fem, tenir paciència i resistència per no deixar-nos atrapar pel pessimisme, son actituds bàsiques i molt importants per aconseguir ser mes feliços.

No, de debò, no és tant difícil. Proveu-ho. Ja m’ho direu.

C.I. VERSUS I.E.

Ens fixem quasi be sempre en la intel•ligència personal demostrable per Quocient Intel•lectual (C.I.). Ens fa sentir be i segurs el fet de saber que tenim un 115 ó 120 o fins i tot, 130 o mes.
Creiem que podem aconseguir qualsevol cosa i que no tindrem gaires problemes per assolir els objectius que ens hem fixat, i per lo tant, el èxit.

Tot i així, la realitat és molt diferent. Cal tenir en compte que la intel•ligència no ho és tot, ni molt menys. Ja ho diu el Sr. Daniel Goleman, que quasi be, la intel•ligència emocional (I.E.) dobla a la C.I. en un còmput absolut, es a dir, que en qüestions de lideratge, capacitat per manar i forma de relacionar-se, és indispensable aprofitar les profitoses qualitats de ser una persona amb la IE desenvolupada. 

Deixem de patir pel CI intel•lectual, tinguem el que tinguem, i avancem en les coses que podem fer de veritat en el dia a dia.

Obtindrem satisfaccions i se’ns obriran possibilitats. Siguem vius, que de fet, és el mes important.