Us convido a seguir sent una mica nens, a no haver de pensar-ho tot tant, a no creure en tot allò que no mes és racional i a continuar sentint com podíem fer-ho abans.
Que ens ha passat per oblidar-nos d’una essència amb la que varem néixer?. És una pregunta de difícil resposta. No deixo de pensar-hi.
Cada dia, me’n adono del important que és mimar i mantenir el nen que fórem, i que un dia va ser el amo absolut de cada un de nosaltres, dels nostres pensaments, de les nostres actituds i respostes.
Evidentment, ja no soc un nen, però tot i així, no voldria mai deixar de fer coses com aquestas. Mireu.
He compartit el teu escrit m'ha semblat preciós. Gràcies.
ResponElimina