NO DEIXEM MAI DE SER UNA MICA NENS

Segur que alguna vegada ens hem sentit malament quan ens han dit que som com nens, que fem les coses sense pensar, que no tenim seny, que no som prou racionals i que això, la gent gran i assenyada no ho hauria de fer.

Us convido a seguir sent una mica nens, a no haver de pensar-ho tot tant, a no creure en tot allò que no mes és racional i a continuar sentint com podíem fer-ho abans.
Que ens ha passat per oblidar-nos d’una essència amb la que varem néixer?. És una pregunta de difícil resposta. No deixo de pensar-hi. 

Cada dia, me’n adono del important que és mimar i mantenir el nen que fórem, i que un dia va ser el amo absolut de cada un de nosaltres, dels nostres pensaments, de les nostres actituds i respostes. 

Evidentment, ja no soc un nen, però tot i així, no voldria mai deixar de fer coses com aquestas. Mireu.

SIGUES FELIÇ

No és tant difícil intentar ser una mica mes feliç, de debò, no ho és tant. Son moltes petites coses que ens poden ajudar a arribar a un estat personal mes profitós i satisfactori del que vivim, i les tenim al costat en el dia a dia.

Creure en nosaltres mateixos, anar superant els obstacles i continuar sense que el desànim ens freni, buscar sempre les millors opcions en tot allò que fem, tenir paciència i resistència per no deixar-nos atrapar pel pessimisme, son actituds bàsiques i molt importants per aconseguir ser mes feliços.

No, de debò, no és tant difícil. Proveu-ho. Ja m’ho direu.

C.I. VERSUS I.E.

Ens fixem quasi be sempre en la intel•ligència personal demostrable per Quocient Intel•lectual (C.I.). Ens fa sentir be i segurs el fet de saber que tenim un 115 ó 120 o fins i tot, 130 o mes.
Creiem que podem aconseguir qualsevol cosa i que no tindrem gaires problemes per assolir els objectius que ens hem fixat, i per lo tant, el èxit.

Tot i així, la realitat és molt diferent. Cal tenir en compte que la intel•ligència no ho és tot, ni molt menys. Ja ho diu el Sr. Daniel Goleman, que quasi be, la intel•ligència emocional (I.E.) dobla a la C.I. en un còmput absolut, es a dir, que en qüestions de lideratge, capacitat per manar i forma de relacionar-se, és indispensable aprofitar les profitoses qualitats de ser una persona amb la IE desenvolupada. 

Deixem de patir pel CI intel•lectual, tinguem el que tinguem, i avancem en les coses que podem fer de veritat en el dia a dia.

Obtindrem satisfaccions i se’ns obriran possibilitats. Siguem vius, que de fet, és el mes important.

POEMA

Cuando hablamos de amistad solemos hacerlo con convencimiento y seguridad, y creemos que tenemos muchísimos amigos. Puede ser cierto, no lo dudo, pero creo que en el fondo, desconocemos cual es el auténtico concepto de amistad. 

El "amigo/a" auténtico, no tiene precio, no solamente por lo que significa para nosotros, si no por lo que es y no únicamente por lo que hace.

Creo que este poema de José Luis Borges es sumamente claro al respecto. Nos explica de forma exquisita la verdad de lo que somos y podemos hacer, ni más ni menos, y nos ilustra hacia donde debe residir un significado de verdadera amistad. Lo más importante radica en la idea de no intentar poseer ni dirigir, buscando el no obligar ni forzar aunque creamos que es lo mejor. Que sea cada uno el que tome sus propias decisiones, pero que también sepa que estamos allí, y que seguiremos respetando hasta el final lo decidido. 

Creo que la amistad es algo que debe sentirse, no hace falta ni demostrarla ni exigirla, simplemente dejar que fluya por si misma y que llegue hasta donde sea posible, hasta donde sintamos que deba llegar.