L’ ACCÉS A LA CULTURA: PODER ESTUDIAR

El terme “cultura” que en els seus orígens, segons Richard L. Velkley, professor de filosofia, era preparar el cultiu de l’ànima o la ment, adquireix el seu significat mes important en els escrits dels pensadors alemanys del segle XVIII, que van desenvolupar entre d’altres els pensaments de Rousseau al liberalisme modern i a la il•lustració.

A mi m’interessa especialment la cultura relacionada amb l’educació. És molt important l’accés del ser humà a les fonts de cultura, que fan que pugui adquirir els coneixements necessaris per desenvolupar-se amb plenes possibilitats i amb tot el seu potencial. Estudiar dons, es transforma en un camí necessari per aconseguir tenir la màxima informació respecte al nostre entorn, i cal fer el possible per que tots puguin accedir als coneixements en tots els sentits que necessitin.

Dons no és així. La educació que hauria de ser universal no ho és. No tothom pot tenir l’oportunitat d’estudiar, i molts que ho fan, no ho aprofiten tant be com caldria. Que està passant?

Estem en una època de tecnologia punta molt avançada, on el nexe comú de tot és la facilitació de qualsevol tasca. Disposem d’ordinadors, tablets, mòbils, calculadores, que ens ajuden molt en el treball que realitzem, però a la vegada, cada dia que passa ens fa mes mandra esforçar-nos un mínim per res. Busquem el mes fàcil i el que costa poc, rebutjant el resta per trobar-ho fatigós o complicat. Hem perdut de forma significativa la capacitat d’esforçar-nos per tenir el que volem. Ens ha començat a vèncer l’excessiva acomodació i el gran munt d’eines que tenim al nostre abast.

És cert que costa molt trobar estímuls per estudiar, i tal com van les coses, si no podem buscar la motivació en el nostre interior, cada dia ens anirà costant mes i mes.
Aquí es on entra amb força el concepte “cultura”, que s’adequa al nivell de vida que tenim i que ens envolta. Estem en el moment de la cultura de la facilitació, la de tenir-ho tot al moment, la de no haver de esforçar-nos mes del estrictament necessari, la de no ser gaire tolerants i la de no portar gens be la pressió a la que ens sotmet el àmbit familiar, social i professional. Tenim mes característiques de vençuts que de vencedors, i això no ens pot portar a res gaire bo ni optimista.

Però podem canviar-ho. Pensem de debò en el que realment volem, i tornem a lluitar dur per aconseguir-ho, tal i com van fer els nostres ancestres, independentment de les dificultats que es trobéssim.
Mirem de recuperar aquell sentit de lluita que un dia ens va permetre assolir el cim mes alt del Regne Animal. Podem fer-ho, com en el passat, que ja ho varem demostrar amb les creences, els valors i les normes d’aleshores.