LA REPRESSIÓ

La repressió, és un mecanisme de defensa descrit per Sigmund Freud que es basa en el rebuig de representacions, idees, pensaments, records o desitjos i mantenir-los en el inconscient.  

D’aquesta forma, el conscient s’allibera de patir pel record i les vivències doloroses viscudes en les situacions que generen conflictes. És com si tot allò que no ens agrada, pogués passar a una mena d’espai oblidat de la nostra memòria.

Tot i així, es necessita molta energia per poder reprimir els continguts inacceptables pel nostre conscient, i això, te un efecte negatiu per l’estructura del propi “Jo”. Quan mes reprimim, mes feble es torna la nostre integritat personal, ja que el material reprimit, vol fer-se conscient per poder aconseguir satisfer-se, i només pot fer-ho si passa a una fase conscient.

No s’hauria de confondre la repressió amb la supressió ni l’oblit. En la supressió, el control d’estímuls és conscient, i la naturalesa de las motivacions son també mes febles. En l’oblit, és mes difícil accedir al contingut del record, i en canvi, en la repressió, quan baixa l’angoixa i l’ansietat, el record de la situació torna a la nostre consciència.

Cal explicar que el contingut emocional lligat als elements reprimits, s’associa a altres elements conscients del entorn de la vida del subjecte i pot donar lloc a respostes i conductes no apropiades ni adequades a les circumstàncies de la realitat objectiva que perceben els altres.

És un dels mecanismes de defensa que mes mal ens fa i que mes ens perjudica en referència al correcte desenvolupament del nostre “Jo” i de la nostra autoestima. La repressió ens fa ser cecs, sords i muts, i a la vegada, ens endinsa cada cop mes en un pou sense fons. 

Mestrio Plutarco, historiador, biògraf i assagista Grec, ja deia que:
"La moral s’ha convertit en un insult degut a l’error de confondre moral amb repressió".