Victor Martín, consultor de marketing on-line, parla entre d’altres de possibles causes que ens aboquen al fracàs:
• No tenir propòsits definits a la vida
• Falta d’ambició
• Poca formació
• Autoestima insuficient
• Falta de decisió i persistència
• Creure en paradigmes que ja no serveixen
• Incapacitat de treballar be en equip i poder cooperar
• Intolerància a la pressió que ens porta a una inestabilitat
Sense adonar-nos-en, és la necessitat de reconeixement la que influeix en el fracàs, i això vol dir que és l’actitud dels altres cap a nosaltres la que ens porta a sentir èxit o no. I és que el reconeixement és innat al ser humà. Som socials i gregaris per natura, tot i que per altres qüestions, podem deixar de ser-ho de forma reactiva.
No es fracassa quan caiem, sinó quan no ens aixequem, quan deixem d’intentar aconseguir el que volem, quan ja no desitgem somiar, quan perdem l’il.lusió del que ens envolta, quan ens acomodem a patir sense fer res per canviar, quan deixem créixer la por en el nostre interior, quan ens donem per vençuts abans de lluitar, i en altres paraules, quan sembla que estem morts i enllestits estan encara vius i amb possibilitats.
Com diu Elbert Hubbard, escriptor nord-americà: “Un fracassat és qui ha comés un error però és incapaç de convertir-lo en una experiència” ; o un compatriota seu, Bill Cosby, actor i còmic, que diu: “No se quina és la clau de l’èxit, però la clau del fracàs és voler agradar a tothom".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada