En un interval d’intensitat de “res a tot” podríem valorar aquest concepte de la manera següent:
• Indiferència: no ens genera cap mena de sensació. (RES)
• Interès: ens motiva a tenir-ho en compte. (POC)
• Apassionament: ens entusiasme i ens ocupa molt del nostre temps. (BASTANT)
• Fanatisme: passió exagerada i amb desmesura per alguna persona o cosa. (EN QUANTITAT EXCESIVA)
El perfil del apassionat esdevé clar i és diferenciable dels que no es mostren en aquesta intensitat de sentiment:
- Fàcilment s’emociona o mostra els seus sentiments en una situació desencadenant
- Actua per voluntat pròpia i sense obligació per part de ningú per aconseguir el que vol fer o els seus objectius.
- Es concentra amb mes rapidesa i el seu rendiment és bo habitualment
- Aprofita el màxim possible el temps que te per fer les coses ben fetes i amb eficàcia.
- Pot costar-li treballar amb grup per la seva implicació amb el que fa (tendència a aïllar-se).
- Se’l ha d’animar a treballar mes en grup i a saber delegar feina als altres.
- Es pren les coses molt seriosament.
- És ambiciós, dominador i li agrada manar.
- Busca la perfecció, i és constant i ordenat.
- No és dòcil i te una excessiva confiança en ell mateix.
- Li costa acceptar les idees dels altres i a ser tolerant amb les limitacions dels altres.
Com podem veure, el ser apassionat comporta avantatges però també certs inconvenients.
Ni res es tant bo, ni tot és tan dolent.
El compositor Austríac Franz Peter Schubert deia:
- “Quan totes les esperances del reconeixement o honor son llunyanes, quan la puresa de cor acaba amb el dolor de la nostra ment, quan tothom sembla caminar cegament; nomes aquí la passió s’entén".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada