mans

mans

diumenge, 16 de desembre del 2012

LA HUMILDAD

¿Cómo la definiríamos? ¿Es una virtud? ¿Existe de verdad?
Podríamos plantear muchas preguntas al respecto, y con bastante probabilidad, aún nos quedaría mucho que decir.


Creo que la humildad es una capacidad que consiste en ser justo con aquello que puedo hacer, pensar y decir, sin buscar la aprobación ni el apoyo de nadie. No necesitar reconocimiento ni aprobación social, sino respeto por uno mismo y por lo que hace. No buscar halagos ni vanagloriarse de lo conseguido, sino disfrutar en voz baja de lo que se ha logrado con un esfuerzo.


Tampoco hay que negar el mérito que hemos tenido, pero sin gritarlo a los demás, exigiendo un reconocimiento. No debe confundirse con el altruismo ni con la generosidad. La humildad, es exactamente como sentirse en equilibrio constante con lo que soy, con como estoy, y con lo que hago, sin que pretenda conseguir nada más que la satisfacción personal de haber hecho lo correcto, según mi condición personal, familiar y social.


Es por eso que, hoy en día, considero que la humildad es un producto caro, muy caro. Existe muy poca, y con tendencia a caducar. Pero los afortunados que disponen de una cantidad suficiente, comentan que pueden hablar sin gritar, escuchar con interés, sentir con respeto y actuar por decisión propia, sin que interfieran intereses personales o egoísmos irracionales.


La fortaleza y la nobleza con la que podemos vivir, nos ayuda a ser humildes y a no dejarnos vencer por convencionalismos establecidos y aceptados por una gran mayoría.



dissabte, 15 de desembre del 2012

LA SEPARACIÓ

Hi ha vegades que no podem mes. Se’ns han acabat les forces, la motivació/il•lusió per seguir, estem desencantats, o fins i tot, per que tenim por d’ofegar-nos amb la situació “suposadament afectiva” que estem vivint i que ja no suportem.

Entrem en un estret passadís que no te fons ni portes laterals per poder sortir, caminant en línea recta a cap enlloc, sentint un cansament cada cop mes intens que ens buida per dintre i ens fa sentir molt sols i aïllats del resta del mon. De fet segueixen passant moltes coses, però no les veiem ni ens interessen, ja que no deixem de donar voltes a perquè ens passa això i a perquè ens sentim tant tancats a tot i gaire be a tothom. 

Ajuntar-nos és fàcil, però separar-nos, no ho és gens. Sempre hi han conseqüències de tot tipus, i a quina pitjor. I seguim caminant pel infinit passadís que no s’acaba mai, deixant en cada passa, una mica de nosaltres mateixos, que anem perdent i ja no recuperarem.
És per això, que si no hi ha cap possibilitat de reconduir la situació, hauríem de fer quelcom, tenint en compte que independentment del que passi, res serà pitjor que el que estem vivint.
La tortura de continuar és dramàtica, però el reiniciar la nostra vida afectiva, no ho és.

L’esperança de tornar a sentir felicitat, que un dia va ser una realitat, pot tornar a repetir-se, i novament amb molta força. Ho hem de desaprofitar?. Desitjo que tots contesteu el mateix: NO, JO TINC DRET A TENIR UN ALTRE OPORTUNITAT, I PENSO APROFITAR-LA.



divendres, 14 de desembre del 2012

MODELO DEL RENDIMIENTO PERSONAL

El rendimiento personal en cualquier área, depende y es directamente proporcional al nivel de satisfacción que notamos con lo que hacemos, especialmente en el ámbito laboral.
Para facilitarnos una evaluación de cómo nos sentimos laboralmente, podemos utilizar este modelo de manejo sencillo.
Cada día, durante 3 ó 4 semanas, anotaremos en el modelo (del 1 al 10) la respuesta a 3 preguntas:
1. DEBO. ¿Hasta que punto me imponen o me exigen mis tareas actuales?.
2. PUEDO. ¿Hasta que punto mis tareas se corresponden con mis aptitudes?.
3. QUIERO. ¿Hasta que punto mi cometido actual se corresponde con lo que realmente quiero?.



Este proceso de puntuación, genera una forma triangular (vela). Si la vamos comparando cada día a lo largo de las 3-4 semanas, podremos observar dos posibilidades:
• Que la forma de la vela cambie, y ello implica que nuestra vida laboral es variada y nos obliga a modificar expectativas, lo cual nos indicaría que aún no estamos en un límite negativo
• Que la forma de la vela sea siempre la misma, y ello implicaría cuestionarse algunas opciones (que es lo que realmente quiero, si soy capaz de hacerlo, que puedo ser capaz de hacer diferente, y si quiero hacer aquello de lo que soy capaz).

Es conveniente recordar que para mejorar, debemos cambiar, ya que el inmovilismo y el conformismo pasivo, nos deja irremediablemente en la misma situación de la que “suponemos” queremos abandonar.

dijous, 13 de desembre del 2012

LES IDEES IRRACIONALS

Segons Albert Ellis, creador de la TRE (Teràpia Racional Emotiva), hi ha 3 creences irracionals bàsiques:
1. Respecte a un mateix: Haig de fer les coses be i merèixer l’aprovació dels altres pel que faig.
2. Respecte als altres: Els altres, han de ser bons, considerats i justos.
3. Respecte a la vida i al mon: La vida m’ha d’oferir facilitats per poder aconseguir amb relativa facilitat allò que vull.

Aquestes idees, ens generen malestar emocional i distorsions importants de la percepció del que pot passar en el dia a dia que ens envolta. 

Ellis, creu que no son els aconteixements els que ens generen els estats emocionals, sinó la manera d’interpretar-los, de percebre’ls. Jo, hi estic d’acord. Si som capaços de canviar els nostres esquemes mentals, també serem capaços de generar nous estats emocionals, amb una base mes racional i mes d’acord amb la realitat que ens envolta. I com es pot fer això? És possible fer-ho, si (entre d’altres) comencem a intentar alguns canvis:

• Donant atenció i afecte, també en rebrem dels altres
• Fent el que vull fer, en lloc de fer el que crec que agradaria als altres
• Gaudir mes del que faig, que del que aconsegueixo
• Fer mes per satisfer-me a mi, que per satisfer als altres
• Acceptar els meus errors en lloc de lamentar-los
• Afrontar els fracassos per recordar que no som perfectes
• No exagerar la negativitat del que ens passa
• Prendre’ns les dificultats com nous desafiaments
• Adonar-nos que les pors no ens ajuden a evitar els perills
• Planificar SI, però no crear una auto disciplina molt rígida
• Saber estar sols i fer-nos costat a nosaltres mateixos quan calgui
• No acceptar fer el mateix si, realment, volem canviar