ELS TRASTORNS D’ANSIETAT (TA)

Primer hauríem de definir l’ansietat, i és una emoció comuna en el ser humà basada en la reacció i/o defensa en front a un possible perill o amenaça. És per això que l’ansietat ens ajuda a adaptar-nos al nostre entorn, i és per tant necessària. Això si, un excés d’ansietat és molt negatiu i aleshores, comencem a parlar de patologia i dels Trastorns d’Ansietat com a tals.
En general, els TA es manifesten amb varietat de símptomes de 3 tipus:
1. COGNIITUS: 

inseguretat, preocupació, por, sensacions d’incapacitat-inferioritat, dificultats d’atenció-concentració, dubtes i desorganització.
2. MOTORS:

 tremolors, hiperactivitat, paralització, evitacions, dificultats d’expressió i falta de precisió amb moviments.
3. FISIOLÒGICS:

 palpitacions, taquicàrdies, ofec, hipertensió, mareig, vòmits, suor excessiu, cefalàlgies i fins i tot, desmais.

Un dels mes freqüents és la crisi d’angoixa o atac de pànic, i és l’aparició aïllada i temporal de por o malestar de caràcter intens, en absència de perill real, que pot acompanyar-se de multitud de símptomes (ja explicats abans), d’inici brusc i ràpidament arriba a la seva màxima expressió, inclòs amb una sensació de greu perill o de poder morir. Els que la pateixen, parlen de que a part de sentir que es morien, tenien l’ urgència d’haver de marxar o fugir el mes ràpid possible del lloc en el que s’havia produït la crisi. Hi ha 3 tipus de crisi d’angoixa:
INESPERADES, o no relacionades amb estímuls situacionals
SITUACIONALS, desencadenades per estímuls ambientals
PREDISPOSTES, a partir d’una situació determinada

La prevalença del TA en la població general oscil•la entre el 1 i el 2%.
Els membres de les famílies amb antecedents de TA, tenen unes 8 vegades mes possibilitats de patir-les que les que no en tenen. Son definicions i dades que ens mostra el”Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals” DSM-IV.

Com podeu veure, son quadres seriosos i que es caracteritzen per la gran quantitat de patiment que comporta el desenvolupar-los. És per això que, en molts casos, cal l’ajut professional per tal de no ser derrotats per aquests enemics tant perillosos com els TA. No els patiu sense fer res, amb por o amb silenci. Lluiteu i camineu amb força, convicció i mirant sempre endavant.

INTERPRETACION DE LOS SUEÑOS

Solemos soñar entre 3 y 5 veces cada noche, pero recordamos únicamente el último sueño que hemos tenido, y depende también del momento en que nos despertamos (mucha gente no suele recordar lo que sueña).

Podemos tener sueños referentes a situaciones que nos producen o podrían producirnos satisfacción (tener determinadas cosas, estar con según que personas, tener una vida plácida,…). Otro tipo de sueños son los premonitorios, referidos a situaciones de futuro que podemos encontrarnos y que nos sugieren posibilidades de acción o de tener algunas cuestiones en cuenta. También existen los sueños fronterizos, normalmente sin interés interpretativo y que se producen asociados con situaciones vividas en el día a día.

En lo que a la interpretación de los sueños se refiere, deberíamos tener en cuenta unos criterios:
• Detallar el contenido del sueño lo más exacto posible, sin añadir ni eliminar nada de lo que recordemos.
• Asociar lo soñado con la personalidad y conocimiento que tenemos de la persona que sueña.
• Intentar relacionar los elementos básicos del sueño con los acontecimientos vitales de la persona en un proceso de libre asociación.

En general, existen unos elementos universales en los sueños que nos ayudan a la interpretación, y que pueden categorizarse como un diccionario de sueños. Como ejemplo explicaré algunos de ellos, o dicho de otro modo, que significa soñar con ese elemento (del “Gran Libro de los Sueños” de Emilio Salas):
AGUA; simboliza la vida, los sentimientos, la fecundidad y la abundancia.
FUEGO; simboliza el espíritu y todo lo espiritual.
VOLAR; es elevarse, llegar a algo superior a nivel del pensamiento y de la imaginación.
VIAJAR; necesidad y/o deseo de cambiar aunque no se consiga.
TEMPESTAD; presagios de que el destino nos pone a prueba.
PÁJAROS; simbolizan el alma y el ansia de libertad.
ANIMALES; representan las cualidades o defectos que observamos en los demás.

Hay muchísimos significados y cientos de simbolismos, pero recordemos que los sueños son sólo una puerta más al universo infinito de nuestro cerebro, y a su vez, un estrecho pasillo que conecta el consciente con el inconsciente.

LA PSICOTERÀPIA

És la feina terapèutica que realitzem amb les persones per tal d’intentar reconduir el seu malestar emocional, millorant una capacitat necessària, o be suggerint estratègies o alternatives per mirar de resoldre el seus problemes. Existeixen moltes possibilitats, diversitat de tècniques, línees de treball i Escoles bàsiques troncals de les quals ens nodrim.

La psicoteràpia és una combinació de ciència, creativitat, intuïció i art. L’experiència en aquest àmbit és inqüestionable, ja que no és pot generalitzar gaire be mai (no hi ha dues persones iguals tot i que tinguin problemes similars). Això és el que fa que aquesta feina sigui especial, intensa, vocacional i única. Treballem amb persones, cara a cara, intercanviant i movent emocions de tot tipus, comunicant-nos, construint i projectant constant i contínuament, sense poder conformar-nos mai a no seguir lluitant per millorar. La confiança i la comunicació son elements a tenir molt presents: sense ells, res no pot funcionar. 

Els psicoterapeutes no son jutges, ni policies, ni capellans. Tenen el seu propi rol i una feina molt determinada, que podria definir-se quasi com una recepta culinària:
• Escoltar molt
• Entendre el que es pugui
• Parlar el just i el suficient
• Suggerir opcions sense imposar-les
• Aconsellar obertament en base al que pot fer la persona que ens consulta
• Acompanyar, respectar i valorar les creences de cada persona
• Evitar generar dependències i admiració en els que ens confien el que els passa

Un terapeuta també és un ser humà i pot equivocar-se, però això no el disculpa ni l’eximeix de la seva responsabilitat de seguir fent el que pugui per la persona que s’ha posat a les seves mans. Mai és fàcil i sempre te la sensació de que podria haver-ho fet abans i/o millor. Fa el possible pel benestar de l’altre, tot i que en ocasions, els resultats no puguin ser els que s’esperava. En te prou amb un petit somriure d’agraïment per continuar amb motivació e il•lusió. La gent se’n adona de tot. La gent, sap el que vol, i nota el que fas. Cuidem-los i fem-ho be. 

De tot cor i amb tot el meu respecte, agraeixo als meus companys la feina que fan i a les persones que confien en nosaltres per intentar millorar. 

Gràcies a tots

EL MASOQUISMO EMOCIONAL

No tengo ninguna duda al respecto: no solamente existe, sino que también lo padece un cierto porcentaje de la población. Lo definiría como una adicción al dolor, no a nivel físico, pero si en el ámbito psicológico. Quienes lo padecen se sienten constantemente desasosegados, con sufrimiento hacia ellos mismos o hacia los que quieren y les rodean. Siempre se les ve preocupados, ocasionalmente ausentes, desanimados, pasivos con pesimismo recalcitrante y muy poca dosis de humor. No tienen sueños ni aspiraciones y han olvidado la satisfacción de plantearse opciones de mejora. No viven la vida, sobreviven como soldados agotados de tanto luchar para no conseguir nada. Incluso parece que se han insensibilizado al dolor. Su expresión es vacía, fría y lejana. Tienden a la introspección y a aislarse siempre que pueden. Fingen estar adaptados pero intentan pasar totalmente desapercibidos. No disfrutan con nada ni de nadie.

Podríamos pensar que pueden ser depresivos, pero en este caso, hay un síntoma fundamental, parece que deseen seguir en esa situación y se esfuerzan por mantenerla, como si la necesitaran. 

Es por ello que entiendo el masoquismo emocional como una adicción, y debería tratarse como una enfermedad. 

Son personas que no tienen problemas, parece que los buscan. Nunca se alegran de nada, solo disimulan. Pasan una y otra vez por los mismos malos tragos y parece que no aprenden. No reaccionan, y aceptan todo lo que les ocurre sin plantear estrategias de mejora. Viven en un pozo profundo donde no son capaces de ver, oír, tocar, sentir ni notar nada que pueda alegrarles. Están ahí sin esperar nada, solo a que siga pasando el tiempo de la misma forma que ha sido siempre. 

Y este problema es difícil de resolver porque la persona no suele ser consciente de lo que le pasa, y los que le rodean, tampoco, con lo cual, persistirá su malestar de forma indefinida, hasta no se sabe cuando.