mans

mans

dissabte, 9 de febrer del 2013

L’ADOLESCÈNCIA EN CLAU D’HUMOR

Crec que no m’equivoco gaire quan afirmo que l’adolescència, és una de les èpoques mes fascinants de la evolució del ser humà des de que neix fins que es fa gran.  
Es caracteritza per uns trets molt particulars de comportament que miraré de resumir-vos el millor que pugui:

Els adolescents .........

• viuen sols a la seva habitació la major part del temps possible, i el resta de la casa és com una extensió que els pertany per edicte propi

• tenen tot tipus de roba inimaginable que combinen de forma increïble

• estan dotats de grans coneixements en tecnologia punta i de tota mena d’aparells moderns de tot tipus (smartfones, consoles, ipots, tablets,...)

• no mostren desitjos de comunicar-se gaire be mai amb els membres de la família, especialment, amb pares i germans mes petits

• tenen el do de desaparèixer immediatament quan s’ha de fer alguna cosa pactada o complir una norma del grup familiar al que pertanyen

• semblen sorts i muts però la realitat és que es distreuen amb els auriculars i quan parlen, ho fan amb veu baixa i nomes amb els col•legues del seu entorn

• tenen tendència a tatuar-se i/o enganxar-se objectes a diverses parts del cos, que ens poden resultar inconcebibles 

• Solen viure 3 fases molt definides de relació amb els pares: 
  • PAU RELATIVA, és la mes curta o la que dura menys
  • DISCUSSIÓ, és la mes llarga de les tres 
  • LLUITA, relativament breu però molt intensa. És la mes desesperant de totes i la que mes esgota

• Passen amb facilitat de l’alegria i bon humor a la irritabilitat i al comportament despòtic al escoltar un SI o un NO

• Quan estan molestos o enfadats, recorren a un vocabulari digne d’una pel•lícula de terror

• Sempre saben que dir-nos per fer-nos acabar pensant que ells no tenen la culpa del que ha passat


En fi, penso que he donat una petita pinzellada del trets característics d’un adolescent que no s’aparta gaire de la realitat quotidiana, això si, amb una mica de sentit de d’humor que sempre ens fa molta falta. Ja en parlarem amb mes detall en altres publicacions. 

¡AH!, els que us veieu reflectits amb el que dic, tingueu calma i serenitat, que mica en mica, els adolescents canvien i les aigües tornen poc a poc on haurien d’haver estat des d’un principi. 
Sort, salut i força a tots els que esteu en aquesta situació. 

Ànim.