mans

mans

diumenge, 3 de febrer del 2013

EL DIA A DIA

Al llarg del dia, ens passen moltes coses i tenim poc temps per adonar-nos de la importància que tenen. Des de que ens despertem fins que tornem a adormir-nos, hem funcionat com màquines programades. 
Gaire be, en totes les hores del dia tenim ocupacions, i ni ens plantegem alternatives diferents al estricte programa que hem decidit amb anterioritat. 
No hi ha lloc per res mes, i qualsevol succés inesperat, ens enfonsa el dia i el nostre estat anímic queda ressentit.

Ja no som capaços d’improvisar amb bon humor i alegria.
 Ho farem perquè no tenim mes remei, però forçant-nos i sense veure el cantó positiu.
 És aleshores quan notem que ja no anem be, que ens costa acceptar el canvi, i tot s’enfosqueix una mica mes. La nostra percepció ha virat 180 graus i se’ns esborra el somriure que teníem.

Ens centrem amb el que ens modifica la rutina i en les conseqüències que això tindrà, fent-nos molt difícil gaudir amb la possibilitat nova, ja que no hi comptàvem. Ho vivim amb negativitat i sense trobar un petit detall agradable en el que ens ha passat. Desistim d’ intentar treure’n petites satisfaccions. Sembla que no pugui ser, i que un fet fortuït i espontani, acabi amb el nostre dia a dia.
En la vida, igual que en la natura, tot te un equilibri, el que és bo i el que no ho és tant, i els fets es desenvolupen en aquest interval que va del pitjor al millor. Tan sols caldria que ho valoréssim tot, bo i dolent, per sentir que potser no cal esser tant dràstics amb les conclusions finals. No mes que una sola cosa ens pugui sorprendre gratament és suficient. No deixem que el desànim determini les nostres sensacions. Pensem primer i després ja sentirem. Poder en aquest sentit, tindrem mes facilitats per girar el nostre estat emocional i les nostres respostes als estímuls desencadenants.

Bertolt Brecht, dramaturg i poeta alemany, deia que hi ha homes que lluiten un dia i son bons; altres que lluiten mesos i son millors; alguns lluiten molts anys i son magnífics, però els que lluiten tota la vida, son els imprescindibles de debò.

Com és que cada dia sabem mes i entenem menys?. 

No menteixo quan puc assegurar-vos que som molt mes capaços de fer una gran quantitat de coses que ni tant sols imaginem. 
Proveu-ho i ho voreu.
 No us empanadireu.