mans

mans

diumenge, 27 de gener de 2013

PSICOLOGIA DELS “BEN EDUCATS” I DELS “ALTRES" QUE NO HO SON

Al llarg de la vida, les persones podem escollir (i a demés lliurament) actuar o respondre amb bona educació o no. No naixem amb una predisposició d’un o de l’altre tipus, mes aviat és que ens anem situant poc a poc segons el que ens han ensenyat, el que hem aprés, el que hem conegut o imitant als que ens envoltaven.

La bona educació es caracteritza quan les respostes expressades son el suficientment respectuoses i/o afables a les maneres dels nostres interlocutors. Si ells no mostren aquesta característica, sempre podem ignorar-los per no entrar en el seu cercle viciós. El que intentem és buscar un tracte adequat, i que allò que fem o diem, no pugui ser mal interpretat, i per tant, no porti a una mala resposta per part de l’altre. Tot i així, sempre hem de poder expressar el que pensem i sentim, sens haver d’amagar-ho ni reprimir-ho. Ben educat no vol dir ser covard, tant sols assertiu.

La mala educació porta a creure en el dret d’intentar aconseguir allò que no es pot per altres vies, sense tenir en compte l’efecte que tindrà la opció escollida. Si aconseguim generar por, ira, intimidació, agressivitat manifesta i altres expressions emocionals similars, també creiem que podem tenir tot el que desitgem independentment dels efectes adversos cap els demés.

El ben educat sol ser pro-social, generós, col•laborador, gregari en general, sap escoltar i comunicar-se, és respectuós, no imposa criteris, demostra una important capacitat auto-crítica, és pacient i tolerant, i difícilment es deixa portar pels seus impulsos.

El mal educat sol ser narcisista, egòlatra, amb aparent desinterès pels temes comuns, imposa les seves idees com veritats absolutes. Son insegurs en extrem, amb facilitat per ferir, amenaçar i fer sentir por. 
No escolten i els hi és molt difícil comunicar-se. No tenen capacitat auto-crítica ni son humils. Els seus impulsos els porten a situacions extremes i poden acabar sols o barallats amb pràcticament tothom que es relaciona amb ells.

Aquests dos perfils, comporten a la vegada els trets de personalitat comentats i de possible patologia relacionada amb l’intercanviï i afectivitat interpersonal. 

Una educació defectuosa com la que he descrit, podria facilitar el desenvolupament de quadres ansiosos-depressius, trastorns severs de personalitat, actituds amb dèficits del control dels impulsos, alteracions psicosomàtiques, trastorns disocials, ........

M’agradaria acabar amb un petit recull de frases fetes al respecte:

“No hi ha persones sense educació, el que hi ha son persones amb bona educació i altres mal educades".

“Quan ens eduquen ens ensenyen que tots hauríem d’esser iguals, però és mes important l’educació en el respecte a les diferències".

“Un ser humà no és mes que el que faci d’ell la seva educació".

“Educació és el que la majoria rep, molts transmeten i pocs tenen".



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada